Legislació

      








       - LOMQUE.  Llei Orgànica 9/2013, del 9 de desembre, per a la millora de la Qualitat Eduativa.

       - Reial Decret de la LOMQUE 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Primària.

       - D 108/2014, de 4 de juliol, pel qual establix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

       - Ordre 89/2014, del 9 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport, per la que s'estableix en els documents oficials d'avaluació i es concreten aspectes de l'ordenació general de l'Eduació Primària.

       - D 39/98, del 31 de març, d'ordenació de l'atenció educativa dels alumnes amb NEE que desenvolupa, entre altres aspectes, els recursos personals per a tals alumnes.

       - Ordre del 15 de maig del 2006 que es centra en el model d'informe psicodegògic. (dins hi ha un apartat que va dirigit al mestre d'audició i llenguatge).

       - Ordre de l'11 de novembre de 1994 sobre el procediment per a l'eleboració del dictamen d'escolarització dels alumnes amb NEE.

       - Ordre del 16 de juliol del 2001 sobre l'atenció educativa amb els alumnes amb NEE en infantil (segon cicle) i primària.

       - Instruccions de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents del 21 de juliol de 2014 per els que es regula l'organització i funcionament de les unitats específiques de comunicació i llenguatge pel curs 2014-2015.

Els productes de recolzament per a la comunicació

Podem dividir els productes de recolzament per a la comunicació en bàsics i tecnològics Els taulers de comunicació són productes de recolzament bàsic que consisteixen en superfícies de materials diversos en els quals es disposen els símbols gràfics per a la comunicació (imatges, pictogrames, lletres, paraules i frases) que la persona indicarà per a comunicar-se. Quan els símbols es distribueixen en diverses pàgines parlem de llibres de comunicació.

Entre els productes tecnològics trobem els comunicadors electrònics especialment dissenyats amb aquesta finalitat i els ordinadors portàtils o les tablets amb programes especials que els converteixen en comunicadors.  Els comunicadors electrònics dedicats o emulats en ordinadors es personalitzen amb els símbols gràfics que requereix cada persona y es caracteritzen per ser portàtils i adaptar-se d’accés apropiades per a cada persona (teclats, ratolí, commutadors, etc.). Disposen d’una eixida per als missatges en forma de parla digitalitzada o sintetitzada, així com també,  d’altres eixides com la pantalla, paper imprès o funcions de control de l’entorn.

Què són els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC)?

Són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen com a objectiu augmentar (augmentatius) i compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i llenguatge de moltes persones amb discapacitat.

La comunicació i el llenguatge són essencials per a tothom, per a relacionar-se amb la resta, per a aprendre, per a gaudir i per a participar en la societat. Avui en dia, gràcies a aquests sistemes no han de veure’s frenats a causa de les dificultats en el llenguatge oral. Per aquesta raó, totes les persones, ja siguen nens, joves, adults o ancians, que per qualsevol raó, no han adquirit o han perdut un nivell de parla suficient per a comunicar-se de manera satisfactòria, necessiten utilitzar un SAAC.

Entre les causes que poden fer necessari l’ús d’un SAAC trobem la paràlisi cerebral (PC), la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l’espectre autista (TEA), les malalties neurològiques, com per exemple: l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l’esclerosi múltiple (EM),  les distròfies musculars, els traumatismes cranioencefàlics, les afàsies o les pluridiscapacitats de tipologies diverses, entre moltes altres.

A més, la Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) no és incompatible, sinó complementària a la rehabilitació de la parla natural i a més, pot ajudar a l’èxit de la mateixa quan aquest no siga possible. No s’ha de dubtar en introduir-la des d’un primer moment, tan prompte com s’observen les dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral. No existeix cap evidència de què l’ús de CAA, inhibeix o interfereix en el desenvolupament o en la recuperació de la parla. 

Què significa la inclusió educativa?

La UNESCO defineix l’educació inclusiva en el seu document conceptual de la següent manera: “La inclusió es veu com el procés d’identificar i respondre a la diversitat de les necessitats de tots els estudiants a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, reduint l’exclusió en l’educació. Involucra canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies, amb una visió comú que inclou a tots els nens i nenes del rang d’edat apropiada i la convicció de què és la responsabilitat del sistema regular, educar els nens i nenes. ”

Es basa en el principi de què cada nen@ té característiques, interessos, capacitats i necessitats d’aprenentatge diferents i han de ser els sistemes educatius els que han d’estar dissenyats, i els programes educatius posats en marxa, tenint en compte l’amplia diversitat d’aquestes característiques i necessitats. S’ocupa d’aportar respostes pertinents a tota la gama de necessitats educatives en contextos pedagògics, escolars i extraescolars.

Lluny de ser un tema marginal sobre com es poden integrar alguns estudiants en la corrent educativa principal, és un mètode en què es reflexiona sobre com transformar els sistemes educatius amb la finalitat de respondre a la diversitat dels estudiants.

L’educació inclusiva és una aproximació estratègica dissenyada per a facilitar l’aprenentatge exitós per tots els nens i joves. Fa referències a metes comuns per a disminuir i superar tot tipus d’exclusió des d’una perspectiva del dret humà a una educació; té a veure amb accés, participació i aprenentatge exitós en una educació de qualitat per a tots. Té a veure amb la barreja de totes les barreres per a l’aprenentatge i facilitar la participació de tots els estudiants vulnerables a l’exclusió i a la marginalitat.

Per tant, la inclusió significa que tots els nens amb i sense discapacitats o dificultats aprenen junts en les diverses institucions educatives amb una àrea de suports apropiada. L’EDUCACIÓ ÉS UN DRET, NO UN PRIVILEGI.

Quines són les necessitats educatives dels alumnes amb TEA?

Degut a l’existència de grans diferències en quan al nivell d’intel·ligència, capacitat i potencial de l’alumnat amb autisme és molt difícil establir estratègies educatives, pautes i metodologia que siga vàlida i eficaç per a tots els alumnes diagnosticats amb TEA / Autisme.

Tant el mestre com el centre no han d’oblidar que tot l’alumnat amb TEA forma part del grup d’alumnes amb NEE i a més, independentment del seu potencial i intel·ligència individual, sempre presentarà en major o menor grau problemes en les àrees següents:

·        Problemes d’interacció social, consisteix en un cert grau d’aïllament i falta de contacte social i afectiu amb les persones, així com carència d’empatia i incapacitat per a expressar els seus propis sentiments.

·        Alteracions de la conducta, conductes repetitives o disruptives i obsessió per certs temes.

·        Alteracions cognitives, afecten a aspectes relacionats amb l’abstracció, la funció simbòlica, el llenguatge, l’atenció i la memòria.

·        Dèficit en la comunicació i el llenguatge, tant verbal com no verbal, que pot ser inexistent o presentar importants anomalies en la intencionalitat o el significat.

·        Problemes motrius amb variacions molt grans entre un cas i un altre.

Per tant, tots aquests problemes deriven en unes necessitats educatives específiques, que han de tenir com a objectius principals pal·liar, potenciar i millorar en la mesura que siga possible les alteracions en la vessant cognitiva, intel·lectual i social d’aquests alumnes. Per tal d’aconseguir-ho, els docents han de contar amb les eines bàsiques, és a dir,  l’adaptació del currículum.