Són formes d’expressió
diferents al llenguatge parlat, que tenen com a objectiu augmentar
(augmentatius) i compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i
llenguatge de moltes persones amb discapacitat.
La comunicació i el llenguatge
són essencials per a tothom, per a relacionar-se amb la resta, per a aprendre,
per a gaudir i per a participar en la societat. Avui en dia, gràcies a aquests
sistemes no han de veure’s frenats a causa de les dificultats en el llenguatge
oral. Per aquesta raó, totes les persones, ja siguen nens, joves, adults o
ancians, que per qualsevol raó, no han adquirit o han perdut un nivell de parla
suficient per a comunicar-se de manera satisfactòria, necessiten utilitzar un
SAAC.
Entre les causes que poden fer
necessari l’ús d’un SAAC trobem la paràlisi cerebral (PC), la discapacitat
intel·lectual, els trastorns de l’espectre autista (TEA), les malalties
neurològiques, com per exemple: l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA),
l’esclerosi múltiple (EM), les
distròfies musculars, els traumatismes cranioencefàlics, les afàsies o les
pluridiscapacitats de tipologies diverses, entre moltes altres.
A més, la Comunicació
Augmentativa i Alternativa (CAA) no és incompatible, sinó complementària a la
rehabilitació de la parla natural i a més, pot ajudar a l’èxit de la mateixa
quan aquest no siga possible. No s’ha de dubtar en introduir-la des d’un primer
moment, tan prompte com s’observen les dificultats en el desenvolupament del
llenguatge oral. No existeix cap evidència de què l’ús de CAA, inhibeix o
interfereix en el desenvolupament o en la recuperació de la parla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario