Què entenem per autisme? Què ens aporta el mot TEA?

    En primer lloc, comentar que l’autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament d’origen biològic i amb un important component genètic que afecta qualitativament a diverses funcions psicològiques de l’individu: interacció social, comunicació verbal i no verbal, simbolització i imaginació, maneres de comportament rígides, inflexibles i estereotipades, i uns interessos restringits i obsessius.

    En realitat, és més correcte denominar aquest síndrome com trastorn d’espectre autista (TEA), ja que cada persona pot situar-se en un punt concret d’un ampli espectre. Tot açò, comporta una gran diversitat en quan a capacitats i competències. Per exemple, alguns tipus de TEA impliquen un cert grau de deficiència intel·lectual, encara que pel contrari és habitual que els afectats pel tipus d’autisme, conegut com “Síndrome de Asperger” tinguen un coeficient intel·lectual superior a la mitja.
     Si a un nen li han diagnosticat TEA, una intervenció ràpida i precoç és fonamental per a què puga beneficiar-se de totes les teràpies existents. Encara que per als pares siga difícil etiquetar al nen com “autista”, quan més aviat es porte a terme el diagnòstic abans es podrà actuar. Actualment, no existeixen mitjans efectius per a la prevenció de l’autisme, ni tractaments eficaços. No obstant això, les investigacions indiquen que una intervenció precoç pot tenir millores significatives amb programes eficaços, enfocats en el desenvolupament d’habilitats de comunicació, socialització i cognoscitives.

Els sistemes de símbols

Podem traçar una clara divisió entre els símbols per a la CAA en gestuals i gràfics. En aquests dos casos trobem una gradació des de sistemes molt senzills que s’adapten a persona que presenten dèficits cognitius i lingüístics fins a sistemes complexos que permeten nivells avançats de llenguatge signat (basat amb signes manuals) o assistits (basat amb signes gràfics).

 

Per una banda, pel que fa als símbols gestuals, podem dir que aquesta gradació va des de l’ús de la mímica i gestos d’ús comú fins a l’ús de signes manuals, generalment en l’ordre corresponent al llenguatge parlat; és allò que anomenem llenguatge signat o bimodal. Les llengües de símbols utilitzades per les persones no oients no es consideren SAAC. L’ús de signes manuals requereixen disposar d’habilitats motrius suficients com pot ser el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o TEA.

 Per altra banda, els símbols gràfics van des de sistemes molts senzills  basats en dibuixos o imatges fins a sistemes progressivament més complexos com els sistemes pictogràfics o l’ortografia tradicional (lletres, paraules i frases). Gràcies als productes de recolzament per a la comunicació i els diversos recursos per a l’accés, els sistemes gràfics poden ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda.

 

Els sistemes pictogràfics tenen l’avantatge de permetre des d’un nivell de comunicació molt bàsic fins a un nivell de comunicació avançat utilitzar la llengua d’una manera molt adequada.

Programa de Comunicació Total o Habla Signada de B. Schaeffer

El programa de Comunicació Total de B.Schaeffer, no solament ensenya signes, sinó que també ensenya una estratègia de relació i intercanvi personal amb la qual s’ensenya els nens a dirigir-se a l’adult (mitjançant signes) per tal d’aconseguir allò desitjat. El programa de parla signada és un exemple de sistema de signes (segons la classificació de Kiernan, 1977), en el qual el terapeuta presenta a l’usuari la parla acompanyada d’un signe, es segueix l’estructura del llenguatge oral, i es complementen algunes paraules parlades amb signes. La vertadera força d’aquest sistema resideix en què el seu ús o utilització es basa en el marc general del desenvolupament global del nen.

L’estudi del desenvolupament normal ens possibilita la comprensió de les alteracions comunicatives que presenten certes patologies. Està escrit de manera comprensible i repetible per als professionals. És flexible a les adaptacions que siguen necessaris i no requereix autorització en la seua posada en pràctica. El seu aprenentatge i utilització no entorpeix ni dificulta i tampoc, frena l’aparició del llenguatge, sinó tot el contrari, l’afavoreix, influenciant el desenvolupament i l’aparició del mateix. Tant aquest sistema de comunicació alternativa, com altres sistemes alternatius poden ser no sols augmentatius, sinó també  potenciadors de la parla, ja que es desbloqueja aquesta via com a única de comunicació i pot resultar més facilitada.

Com desenvolupar estratègies educatives per a l’alumnat a TEA

Els objectius generals de les estratègies educatives en nens autistes han d’estar dirigits a la consecució de les següents metes:

·Potenciar al màxim l’autonomia i independència personal.

·Desenvolupar l’autocontrol de la pròpia conducta i la seua adequació a                         l’entorn.

·Millorar les habilitats socials de l’alumnat, fomentant la seua capacitat de desenvolupament en l’entorn i de comprensió i seguiment de les normes, claus i convencionalismes socials i emocionals.

·Desenvolupar estratègies de comunicació funcionals, espontànies i generalitzades.

·Fomentar la intenció comunicativa i la reciprocitat en la comunicació.

·Desenvolupar processos cognitius bàsics com el pensament abstracte, l’atenció i la memòria.

En base a aquests objectius, el centre ha de realitzar una adaptació personalitzada del currículum en funció dels següents aspectes:

·El grau i tipus d’autisme de l’alumnat i les seues característiques i potencialitat.

· L’evolució de l’alumnat.

· El context educatiu en què es troba immers el nen.

La metodologia d’aprenentatge utilitzada ha d’adaptar-se al ritme i a les dificultats en el pla cognitiu, comunicacional i social del nen i a més, incidir en l’experimentació i el contacte amb la resta i l’entorn, ja que és la millor manera de trencar l’hermetisme que caracteritza a aquests alumnes i facilitar l’aprenentatge funcional. 

Quina metodologia i activitats podem emprar en l’alumnat amb TEA?

· L’aprenentatge en contextos naturals.

· Prendre els propis interessos de l’alumnat com a punt de partida.

· Dissenyar situacions que provoquen o desencadenen actes comunicatius.

· L’aprenentatge d’assaig-error no funciona amb els nens autistes. En aquests casos és millor que el professor proporcione el recolzament necessari per a què puga realitzar la tasca i després, el retire  poc a poc.

· Prestar molta atenció a l’expressió i comprensió dels estats emocionals propis i aliens.

·  Establir rutines i situacions molt estructurades.

·  Evitar elements de distracció.

· L’organització espai-temps també ha d’estar molt estructurada, facilitant la predictibilitat i l’anticipació.

· Utilitzar agendes per a què l’alumnat puga tenir el temps molt ben organitzat i puga preveure situacions i que siga més fàcil controlar la seua conducta.

Les activitats enfocades als nens amb TEA han de ser molt funcionals, estar ben organitzades i estructurades, destacant per la seua claredat i senzillesa. En quan als materials, s’ha de procurar que per ells mateixa mostren al nen les tasques que han de realitzar. Els recolzaments visuals (dibuixos, fotos i cartells) són molt útils en nens amb TEA com a guia i elements no sols recordatori, sinó també de reforç motivador de les accions i tasques diàries. Els treballs de taula han de ser repetitius, estructurats i amb predomini dels elements visuals.