Els sistemes de símbols

Podem traçar una clara divisió entre els símbols per a la CAA en gestuals i gràfics. En aquests dos casos trobem una gradació des de sistemes molt senzills que s’adapten a persona que presenten dèficits cognitius i lingüístics fins a sistemes complexos que permeten nivells avançats de llenguatge signat (basat amb signes manuals) o assistits (basat amb signes gràfics).

 

Per una banda, pel que fa als símbols gestuals, podem dir que aquesta gradació va des de l’ús de la mímica i gestos d’ús comú fins a l’ús de signes manuals, generalment en l’ordre corresponent al llenguatge parlat; és allò que anomenem llenguatge signat o bimodal. Les llengües de símbols utilitzades per les persones no oients no es consideren SAAC. L’ús de signes manuals requereixen disposar d’habilitats motrius suficients com pot ser el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o TEA.

 Per altra banda, els símbols gràfics van des de sistemes molts senzills  basats en dibuixos o imatges fins a sistemes progressivament més complexos com els sistemes pictogràfics o l’ortografia tradicional (lletres, paraules i frases). Gràcies als productes de recolzament per a la comunicació i els diversos recursos per a l’accés, els sistemes gràfics poden ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda.

 

Els sistemes pictogràfics tenen l’avantatge de permetre des d’un nivell de comunicació molt bàsic fins a un nivell de comunicació avançat utilitzar la llengua d’una manera molt adequada.